El sindicat de la Unió de Treballadors del Plàtan de Pantaron (UPBWU) va presentar una demanda a l’oficina de la Junta Regional de Salaris i Productivitat Tripartita (RTWPB) a Sto. Tomàs, Davao del Norte, el 6 d’abril, exigirà un augment salarial ₱ 100 diaris per a tots els treballadors de la regió de Davao. Aquesta regió és la principal font de plàtans, tant per a l’exportació com per al consum local, al país (35% o 846.230 tones mètriques o TA en l’últim trimestre de 2020). Com tots els treballadors agrícoles, pateixen pels salaris extremadament baixos imposats per capitalistes i propietaris malgrat l’alta demanda de plàtan al mercat global.

La petició afirmava que el salari mínim de ₱ 396 per als treballadors agrícoles de la regió ja s’ha devaluat a causa de l’elevada inflació del preu del petroli i dels productes de primera necessitat. El grup va assenyalar que la quantitat no és ni tan sols la meitat del salari diari de 1.057 ₱ que necessita una família per viure dignament. Les últimes dades del règim indiquen que la inflació a la regió va augmentar fins al 2,7% des de l’1,9% del gener, que és el més alt des del juny del 2019. L’últim ajust salarial del salari mínim interprofessional va ser al febrer del 2019.

La situació dels agricultors que són compensats a parts és molt pitjor, ja que només es paguen en funció de la quantitat de plàtans que són capaços de processar. En la majoria de les plantacions, els agricultors paguen una mitjana de $ 2.5-$ 3 (₱120-₱144) per cada caixa de plàtans, que pesen 13 quilos cadascuna, o l’equivalent a ₱9-₱ 11 per quilo.

Les plantacions també dedueixen diversos costos d’aquests escassos ingressos. En les plantacions de plàtans de l’empresa multinacional Dole, per exemple, l’empresa dedueix les despeses de transport (₱3,4 per caixa); estibadors (₱3.8); i lloguer per a la planta d’envasament, reg i altres instal·lacions (₱3,8). Els agricultors sovint es queden amb una renda bruta de ₱ 100 per caixa o 7,7 ₱ per quilo. D’altra banda, el preu de mercat del plàtan als països que importen de les Filipines arriba fins als ₱136 per quilo. A Lapanday Foods Corp., els treballadors guanyen al voltant de 2.000 ₱ mensuals de mitjana, equivalents a ₱ 70 per dia a partir dels seus ingressos nets mensuals de 15.000 ₱.

Els plàtans són la fruita més comercialitzada del món, i entre els principals productes agrícoles exportats pel país. L’any passat, la producció local total va disminuir en 101.000 MT, a 9,1 milions de MT. No obstant això, continua sent una de les principals exportacions agrícoles del país.

El 2020, la producció local de plàtans equivalia al 15% de la producció agrícola total del país. Al voltant de 450.000 hectàrees (tan grans com les set ciutats més grans del metro de Manila) estan cobertes per plantacions de plàtans, la majoria de les quals es troben a Mindanao i atenen al mercat d’exportació. La més gran d’elles és la Tagum Agricultural Development Company sa Panabo, Davao (5.308 hectàrees). Aquesta empresa ven els seus productes a Del Monte, propietat de la família Campos, que també opera les seves pròpies plantacions. Els principals actors de la indústria del plàtan també inclouen les Philippines Dole (EUA), Sumifru Corp. (Japó), Lapanday Foods Corp. (Lorenzo) i Unifrutti Tropical Philippines (Perinne). ¬

Filipines és el major exportador de plàtan del món. Al voltant del 40% dels seus productes de plàtan (3,6 milions de MT) l’any passat van ser exportats, principalment al Japó. També és important destacar que, segons Duterte, l’exportació filipina a la Xina va augmentar bruscament un 500% des de les 319.291 MT el 2016 fins als 1,9 milions de MT l’any 2019. Gairebé la meitat o el 45% de les seves importacions de plàtan el 2019 i el 2020 provenien de Filipines.¬

Les exportacions de plàtans van caure significativament durant la pandèmia, principalment a causa de les restriccions al transport. El 2020, el valor dels plàtans exportats pel país va disminuir un 21% fins als 1.550 milions de dòlars o 74.500 milions de ₱.¬

Com en el passat, Duterte continua afavorint els capitalistes mentre es desentén de la situació dels agricultors de plàtans. Durant la pandèmia, el seu règim va implementar diversos programes de suport a les grans empreses. Al desembre de 2020, el règim va destinar 220 milions de ₱ per subvencionar la producció de grans plantacions de plàtans en el marc del Projecte de Millora de la Productivitat. Aquest gener, el règim va prestar 645 milions de ₱ a Hijo Superfoods Inc., una empresa vinculada a Lapanday que fabrica farina de plàtan. Abans de la pandèmia, també va prestar 1.000 milions de ₱ a Unifrutti per finançar l’expansió de les seves plantacions.