Rodrigo Duterte va emetre el passat 14 d’abril l’Ordre Executiva 130, que va posar fi a la moratòria de 9 anys en nous projectes miners. La moratòria va ser posada en marxa el 2012 pel règim d’Aquino en algunes àrees protegides i va encarregar al Congrés l’elaboració d’un nou règim fiscal per a les empreses mineres. En aquell moment, hi havia 291 noves aplicacions mineres. L’ordre va sorgir de la Philiipine Mining Act de 1995.

L’aixecament de la moratòria i les contínues operacions de mineria destructiva al país suposaran més cops contra el poble. A més de permetre a les empreses mineres importar minerals (que inclouen sòl), els ingressos de les noves operacions mineres es destinaran a pagar els milers de milions de pesos de deute en què ha incorregut l’Estat. També es diu que l’aixecament atrau capital estranger per finançar els projectes d’infraestructures anòmales i pro-estrangeres de Duterte sota el programa Construir, Construir, Construir.

Entre les construccions que es permeten es troben les àmplies operacions de Sagitari Mines Inc. (SMI), KingKing Mining Corporation i Silangan Mindanao Mining Corporation, totes a Mindanao i rebutjades pel poble.

Segons els funcionaris del règim, el govern espera guanyar 21.000 milions de P21 si s’obren 100 noves mines. Però segons el Centre d’Afers Ambientals, el govern només pot extreure un 8%-10% d’ingressos en contractes miners. A canvi d’aquests ingressos, a les empreses mineres se’ls permetrà exportar minerals valorats en fins a 210.000 milions de ₱ que d’una altra manera haurien de servir a l’economia local.

En realitat, el sector miner contribueix molt a l’economia del país. El 2020, la seva proporció del producte interior brut era només del 0,75%. Segons la Fundació Ibon, l’Estat només va recaptar 15.500 milions de ₱ en impostos, taxes i drets de la indústria, equivalents al 0,07% del total de la recaptació tributària.

La indústria també ocupa només l’1% de la força de treball. Segons dades governamentals, la mineria va ocupar al voltant de 190.000 persones el 2019. Es diu que la nova ordre crea 42.000 nous llocs de treball, però això és només una petita fracció del nombre d’aturats i treballadors que continuen trobant-se sense feina a causa del llarg tancament.

D’altra banda, les empreses mineres locals i estrangeres estan nedant en beneficis fins i tot durant l’època de la pandèmia. Un d’aquests a Nickel Asia, propietari de Taganito Mining Corporation, Rio Tuba Nickel Mining Corporation, a Cagdianao Mining Corp/East Coast Mineral Resources Corporation. El benefici net de Nickel Àsia es va enfonsar fins als 4.070 milions de ₱ el 2020, un 53% més en comparació amb el seu benefici net de 2.630 milions de ₱ el 2019. Philex Mining Corporation també va registrar un benefici net de 1.160 milions de ₱, un 645% més que el 2019. Les operacions d’aquestes empreses són algunes de les més destructives del país.

L’Ordre Executiva 130 va ser rebuda amb protestes d’esquerra i dreta per part de grups ecologistes, l’església catòlica i altres sectors democràtics. “Això només portarà més mort i destrucció al país”, van dir. Entre els que van protestar hi ha la diòcesi de Marbel, que ha estat lluitant per mantenir tancades les operacions de l’SMI (Sales and Marketing Institute) a Tampakan, Cotabato del Sud. Grups com Caraga Watch, Bayan Muna, Kalikasan Network, Panalipdan Mindanao i molts més que han lluitat contra la mineria destructiva durant dècades també van protestar.

Segons la Xarxa Kakikasan, l’obertura de noves mines comportarà més destrucció per al medi ambient. Hi ha hagut nombrosos casos de mines que destrueixen el subministrament d’aigua i aliments, així com els boscos i la seva biodiversitat. Entre el seu efecte hi ha les inundacions més freqüents i mortals que han destruït vides i mitjans de subsistència amb un valor de milers de milions.